Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

  • Avui
    • 9ºC
    • 2ºC
  • Dissabte
    • 10ºC
    • 1ºC
  • Diumenge
    • 12ºC
    • 4ºC
  • Dilluns
    • 11ºC
    • 3ºC
  • Dimarts
    • 12ºC
    • 0ºC
Municipi
Sou a: Inici / Municipi / Història / Les pestes

Les pestes

Any 1652
 
 
Aquell assot que punia els pobles a l’Edat Mitjana i que, en allaus intermitents delmava els seus habitants, aparegué al nostre poble l’any 1652 a les acaballes de la guerra i, altra vegada, l’any 1681 i 1707.

La de 1652 era “pesta bubònica” anomenada així perquè en diferents indrets del cos sorgien bonys o bubons produïts per bacteris transmesos per animals rosegadors o rates.
Afavoria la seva expansió la falta d’higiene, la desnutrició i les mancances que hem d’atribuir a la guerra.
L’epidèmia va durar des de 1648 a1654, primer vingué des de terres de València tot seguint per la ribera de l’Ebre i el Camp de Tarragona. L’any 1651 brollava en la Catalunya Oriental i arribà a les nostres terres.
El mes de juliol de 1652 feia estralls a Tamarit i a l’octubre i novembre a Lleida, quan ja havia passat per Almenar. Al nostre poble fou present a l’agost i al setembre. I en dos mesos moren 25 persones.
Els que moriren el 1652 no solen fer testament ni reben els sagraments o per falta de sacerdot o per la rapidesa de la mort. Els que moriren primer, foren enterrats segons costum o dins l’església o en el fossar dels seu voltant però ben aviat es buscarà un altre lloc, segurament més apartat, i que anomenaven “cimintiri del contagi”.
Any 1681 i 1707
 
 
Una altra mortaldat arriba al final del segle XVII i, concretament a Almenar l’any 1681, de la qual tenim una acurada descripció o acta segellada per mossèn Rafel Barral, regent de la parròquia que actuava com notari de la vila.
Es tracta d’unes febres tercianes que comencen el 24 de juliol. En vuit o nou dies es fa infectar tot el poble.
A falta d’autoritats s’encomanà el govern del lloc a gent de fora de la Casa de la Vila.
Molts moriren per falta de mitjans. Hi hagué dies que morien cinc o sis persones. En cinc mesos moren 112 persones (59 de grans i 53 infants).
Les malalties epidèmiques retornaven cíclicament i sobretot a l’estiu com a febres intestinals.
L’any 1707 es tenen dades de juliol a setembre. En aquest temps moren 124 persones.
Es pot suposar que tant el 1681 com el 1707 es tractava de malalties semblants. Fins i tot els percentatge de difunts (adults i infants) és similar. En canvi, l’any 1652 no tenim constància de l’òbit de cap infant.

Et destaquem ...